top of page

Els membres del Consell accepten la proposta de Gran Bretanya per consens i se li encarrega a James Baker que continuï treballant per a la realització del Referèndum d’Autodeterminació. Es data la propera reunió per dintre de sis mesos (gener de 2003).

2003.- El Pla Baker presentat a Nacions Unides, al mes de juliol, és admès a estudi per part del Front Polisari. Marroc el rebutja completament. Aquest Pla presenta un règim d’autonomia pel Poble Sahrauí i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en quatre anys com a data límit. Durant el temps que el Sàhara Occidental es regís sota una autonomia, les carteres ministerials estarien repartides entre el govern marroquí i el govern sahrauí.
Està previst que el Consell de Seguretat de la ONU es reuneixi amb les parts, govern marroquí i Front Polisari, entre el mes d’octubre d’enguany i gener de 2004.

2004.- Marroc rebutja el II Pla Baker, presentant gran nombre d’esmenes i un informe detallat de la seva negativa.
Nacions Unides ajorna la propera reunió entre ambdues parts per al mes d’octubre de 2004.
Al mes d’octubre, es presenta al Consell de Seguretat de Nacions Unides la proposta de resolució del conflicte sahrauí que finalitzaria amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. 87 països voten a favor d’aquesta solució, però els països de la Unió Europea s’abstenen, entre ells Espanya. Es prorroga l’estada de la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Sàhara) fins al mes d’abril de 2005.

2005.- El 21 de maig s’inicia la “intifada sahrauí”. Estudiants sahrauís comencen a manifestar-se per les zones ocupades del Sàhara Occidental i per les principals universitats marroquines demanant el dret a l’autodeterminació del Poble Sahrauí. Aquests manifestants són brutalment repressaliats, sent empresonats amb penes d’entre 5 i 20 anys. El 9 d’agost de 2005, 37 sahrauís empresonats, des de maig fins a juliol, per haver manifestat el seu dret a l’autodeterminació, inicien una vaga de fam.
El 24 d’agost es convoca una vaga de fam de 24 hores, davant del Ministeri d’Exteriors de Madrid, per a donar suport als activistes sahrauís empresonats i en vaga de fam.
Peter Van Walsum és el nou enviat especial de Nacions Unides per el Sàhara Occidental. S’espera que al mes d’octubre iniciï una gira de contactes amb tota la zona afectada.

2006.- L’emblemàtica activista sahrauí, defensora dels Drets Humans, Aminatou Haidar, rep el “V Premi Juan María Bandrés a la defensa del Dret d’Asil i a la Solidaritat amb els refugiats”, que concedeix la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat.
El Parlament Europeu condemna la repressió marroquina contra els civils als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

2007.- Al mes de gener la Mitja Lluna Roja fa una crida a la Comunitat Internacional davant la situació de fam que pateixen als Campaments de Refugiats de Tindouf. Les associacions denuncien que s’està utilitzant la gana com a moneda de pressió als sahrauís, ja que s’estan produint retards en el subministrament d’aliments del Programa Mundial de la ONU (PAM), i que té retinguts 2,7 milions d’euros donats per ajuda humanitària als sahrauís.
A l’11 d’abril el Marroc i el Frente Polisario presenten a l’ONU el seu pla per la resolució del conflicte del Sàhara. El Marroc fonamenta la seva proposta en l’autonomia del territori, però sempre sota la seva sobirania. El Polisario fonamenta la seva en la realització d’un referèndum d’autodeterminació en el que el Poble Sahrauí decideixi el seu futur.

Cronologia del conflicte (2).

En aquest mateix mes el Consell de Seguretat de la ONU, per iniciativa de França, Rússia, Espanya, Gran Bretanya i Estats Units, aprova per unanimitat la resolució 1754/2007 en la que insta al Marroc i al Frente Polisario a “celebrar negociacions directes sense pre-condicions i de bona fe, per aconseguir una solució política justa, duradora i mútuament acceptable, que ofereixi l’autodeterminació al poble del Sàhara Occidental”.
La Comissió de Descolonització de l’Assemblea General de la ONU aprova a l’octubre d’aquest any una resolució en la que reafirma el dret inalienable del Poble Sahrauí a l’autodeterminació i la validesa del Pla de Pau per poder arribar-hi.

En aquest mateix mes el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ordena l’obertura de diligències pels delictes de genocidi i tortures contra ciutadans sahrauís comesos presumptament per alts càrrecs de la seguretat marroquina en els anys 70 i 80.

bottom of page