ACAPS - Girona
Associació Catalana d'amics del Poble Sahrauí
Introducció
Els 175.000 sahrauís que van marxar del seu territori davant la invasió del Marroc i Mauritània, viuen, ja fa més de 37 anys, en una part del desert d’Algèria anomenat “Hamada”, un terreny dur inhòspit on res no hi creix.
La població viu en tendes de campanya distribuïdes en quatre grans campaments o “Wilaies” que tenen el nom de regions del Sàhara Occidental (Aaiun, Smara, Dajla i Auserd).
Dins de cada wilaia hi ha les “Dahires”, que són petits nuclis de tendes que tenen el nom de ciutats originàries dels Sàraha Occidental (Amgala, Mijic, Daora, etc...). La ubicació de cada wilaia ve condicionada tant per raons estratègiques com per l’existència o proximitat d’aigua. A cada wilaia hi ha cinc o sis dahires.
Organització i condicions de vida als camps de refugiats de Tinduf
a) Organització social
Les condicions de vida als camps de refugiats són extremadament dures:
Temperatures superiors als 50º a l’estiu i temperatures molt baixes a les nits d’hivern, absència de llum elèctrica i d’aigua corrent, i moltes mancances pel que fa a les necessitats més bàsiques (vestit, alimentació, assistència sanitària...). Tot i això, la població sahrauí comandada pel Front Polisari ha aconseguit una organització social als campaments realment admirable.
Cal dir que l’organització social de les daires esta bàsicament a càrrec de les dones, ja que els homes han estat fins ara al front de guerra. En general són les dones les qui composen els diferents comitès populars que vetllen pel bon funcionament de la sanitat, l’educació, el proveïment, etc...
b) Organització sanitària
La sanitat està basada en la medicina preventiva, d’una banda, i en l’assistencial i hospitalària per una altra. Cada daira compta amb un centre de sanitat on es resolen els casos senzills de tipus ambulatori i cada wilaia té un petit hospital per a intervencions poc complicades. En ambdós llocs, a més de l’atenció als malalts es fan xerrades d’orientació sanitària. A més hi ha l’Hospital General on s’ingressen els malalts amb tractaments més complicats i on hi ha la Unitat Quirúrgica on es realitzen les intervencions. Un dels problemes greus de la sanitat és la manca de medicaments i la difícil conservació d’aquests, ja que la calor és molt forta i no compten amb generadors elèctrics pou potents per proveir tot el dia les necessitats dels hospitals.
El mes d’octubre de 1997 es va inaugurar l’Hospital Materno Infantil Catalunya, que ha estat subvencionat per institucions i entitats de Catalunya.
Durant els 37 anys d’exili els sahrauís han procurat formar i preparar personal sanitari a l’estranger, per tal de poder donar resposta a la necessitat d’atenció sanitària dels campaments, així com cercar sortides de suport per a casos de malalties o intervencions difícils de solucionar en els hospitals dels camps. En aquests casos els malalts son evacuats a països estrangers que ofereixen solidàriament el seu ajut.
c) Organització educativa
En el camp educatiu podem constatar l’esforç del Frente Polisario per tal de començar la reconstrucció del país formant i educant a tota la població, passant del 99 % d’analfabetisme a la total escolarització dels nens i nenes de 3 a 16 anys. L’organització del sistema educatiu és la següent:
Escoles bressol per als nens i nenes dels 0 als 3 anys. Cada daira disposa d’una escola bressol dependent del Ministeri de Sanitat.
Jardí d’infància, per als infants entre 3 i 6 anys, on aquests reben una educació semblant a la del nostre preescolar. Les classes s’imparteixen a les da ires.
Escola primària dels 7 als 12 anys . És similar a l’educació primària. Fins al cinquè curs es realitza en diferents escoles de les wilaies, i a partir del sisè els nens van interns a una escola comuna a totes les wilaies. Cal remarcar que a partir de tercer estudien el castellà com a segona llengua.
Ensenyament secundari, per a nois i noies de 13 a 16 anys, dividit en:
- Formació professional (adaptada a les necessitats del camp).
- Batxillerat, com a preparació universitària. El reben a països estrangers.
En el camp de l’educació cal destacar, també les campanyes d’alfabetització destinades als adults que no van poder estudiar, i que tenen lloc durant l’estiu, i l’Escola "27 de febrer" destinada a les dones, on s’imparteixen classes per preparar mestres, auxiliars d’infermeria, costura i altres feines artesanals.
d) Estructura econòmica
Les necessitats de l’organització als campaments de la població civil, i la situació de conflicte durant tots aquests anys, els ha portat a una economia de supervivència. L’ajuda internacional de països amics i d’organitzacions humanitàries son la base de l’economia de la RASD.
Cal dir que estan intentant, en la mesura d’allò possible, a arribar a auto-abastir-se, sobretot en el terreny agrícola que serveix per proveir els centre públics, escoles, hospitals... i d’altra banda, serveix per preparar els futurs assentaments estables de la població al Sàhara Occidental.
El treball està planificat a cada daira segons les necessitats i està supervisat i distribuït per comitès: educació, sanitat, agricultura...
e) Cultura i manifestacions artístiques
Tot i la situació de guerra que han viscut durant aquests anys, els refugiats han procurat no perdre la seva identitat com a poble i han tingut molta cura de les manifestacions culturals i artístiques. Cada daira disposa del seu grup folklòric. Existeix a més el comitè d’artesania que vetlla per la conservació de la realització de catifes, el treball del cuir, la fusta i l’espart.
