Cronologia històrica del conflicte

​

1884.- Comença l’ocupació espanyola del Sàhara Occidental.
1934.- L’exèrcit espanyol conclou l’ocupació del Sàhara Occidental.
1951.- El Sàhara es transforma, per llei, en província espanyola.
1960.- La XV Assemblea General de l’ONU decreta la descolonització dels territoris no independents.
1966.- L’ONU reafirma el dret inalienable de la població del Sàhara Occidental a auto-determinar-se.
1970.- L’ONU insta a Espanya a celebrar el Referèndum d’autodeterminació del Sàhara.
1972.- Primeres exportacions de fosfats (150.000 tones).
1973.- L’Assemblea General del Sàhara sol•licita al govern espanyol la celebració del Referèndum d’autodeterminació. El Uali Mustafà Saied crea, juntament amb els altres dirigents nacionalistes, el Frente Polisario (Front Popular per a l’Alliberament de Saguia El-Hamra i Rio de Oro). Comencen les accions armades contra l’exèrcit colonial espanyol.
1974.- Acord Secret entre el Marroc i Mauritània per a repartir-se el Sàhara Occidental. El Frente Polisario incrementa les accions armades.
1975.- Veredicte del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia: el Sàhara mantenia, abans de la colonització espanyola, certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però no eren de caràcter permanent ni del seu contingut es pot derivar drets sobre el seu territori. Es recomana la celebració d’un Referèndum d’autodeterminació.
Es signen a Madrid els Acords Tripartits a traves dels quals Espanya cedeix el Sàhara al Marroc i Mauritània. L’exèrcit espanyol abandona el Sàhara i alhora el Marroc inicia la Marxa Verda (marxa de civils acompanyats de l’exèrcit) i l’ocupa. Milers de sahrauís fugen dels bombardeigs marroquins i es refugien en el desert argelí, a prop de Tinduf.

És aquí on es creen els camps de refugiats on encara avui hi viu la població sahrauí que va fugir.

1976.- El Frente Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Comença la guerra del Sàhara.
1979.- Mauritània renuncia al sud del Sàhara Occidental. Marroc ocupa ràpidament els
enclavaments més importants i el Frente Polisario passa a controlar la resta del territori.
1980.- El Marroc inicia la construcció dels murs. La guerra entra en una fase “estàtica”.

1984.- L’Organització per la Unitat Africana (OUA) admet la RASD com a membre. El Marroc es retira de l’organisme.

1988.- El Marroc i el Frente Polisario accepten el Pla de Pau de l’ONU, que preveu la celebració d’un Referèndum d’autodeterminació.

1991.- El 6 de setembre entra en vigor "l’alto el foc" i la treva que, segons el Pla de Pau de l’ONU han de precedir a la celebració del Referèndum previst per al gener de 1992.

1992.- No es celebra el Referèndum. El Marroc no accepta que la base del mateix sigui el cens de la població realitzat per Espanya el 1974. El Frente Polisario no accepta les pretensions del Marroc de considerar com a sahrauís a desenes de milers de persones que no figuren inscrites en el cens de 1974 i que, segons les autoritats marroquines, es trobaven exiliades al Marroc durant l’ocupació colonial espanyola. La fi del mandat de Pérez de Cuéllar, com a Secretari General de les Nacions Unides, i la seva substitució per l’egipci Butros Gali, contribueix també a ajornar una decisió sobre la validesa del cens de 1974.

1995.- Encara no s’ha celebrat el Referèndum d’autodeterminació. El Marroc no accepta el cens proposat per les Nacions Unides. Això fa impossible la celebració del Referèndum.

1996.- El Consell de Seguretat de l’ONU acorda la suspensió de les tasques d’identificació per al Referèndum i la retirada parcial dels seus efectius a la zona així com el contingent civil de la ONU.

1997.- James Baker és nomenat representant especial del Secretari General de la ONU per al conflicte del Sàhara Occidental. Realitza visites de mediació a les zones del conflicte i als campaments de refugiats. Es signen els acords de Houston i es posa data pel 8 de desembre de 1998 per la celebració del Referèndum. Segons aquests acords la base per l’elaboració del cos electoral és el cens espanyol del 1974 afegint-hi aquelles persones que poden demostrar parentesc directe i aquelles reconegudes com sahrauís per les dues parts.

1998.- Es reprenen les tasques d’identificació dels sahrauís amb dret a vot. Novament el govern del Marroc hi posa dificultats i el Referèndum no pot portar-se a terme en les dates previstes. Hi ha un nou aplaçament.
1999.- La ONU finalitza les tasques d’elaboració del cens electoral pel Referèndum. Finalment es fixa en unes 86.000 les persones amb dret a vot. El Marroc insta a la presentació de més de 140.000 reclamacions d’inscrits no acceptats per la ONU. Al mateix temps es fixa la data del 31 de juliol de 2000 per la celebració de la consulta.
2000.- Davant de les maniobres marroquines per endarrerir de nou el Referèndum, el Secretari General de les Nacions Unides, mostra l’incapacitat d’aquest organisme per portar a terme els acords del Pla de Pau. Al mateix temps decideix que James Baker torni a consultar amb les parts les possibles sortides a la situació. Els sahrauís cansats d’esperar, no accepten que el procés s’allargui més enllà de finals del 2000.
Les probabilitats que l’actitud obstruccionista i irresponsable del Marroc portin a una nova guerra, estan obertes.

2001.- James Baker i Kofi Annan proposen clarament una autonomia retallada sota sobirania marroquí, el que significa, de fet, l’abandonament del Pla de Pau per part de Nacions Unides. El regne de Marroc accepta aquesta proposta mentre que el Front Polisari la rebutja completament.

2002.- Al febrer, el regne alauí presenta a Nacions Unides una quarta alternativa: dividir el territori del Sàhara Occidental en dues parts, el nord sota mandat marroquí i el sud sota sobirania sahrauí.
Les altres propostes de solució que s’han presentat al Consell de Nacions Unides són: Pla de Pau per a la celebració del referèndum d’autodeterminació, o bé, l’aplicació d’una autonomia del Sàhara Occidental sota sobirania marroquí. El Front Polisari rebutja qualsevol solució al conflicte que no passi per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí.
Al mes d’abril, Nacions Unides perllonga l’estada i treball de la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Sàhara Occidental) a la zona per tres mesos més. James Baker presenta a Nacions Unides una proposta de solució als conflictes per tal que sigui acceptada per els membres del Consell de Seguretat: una autonomia del territori sahrauí
sota sobirania marroquí durant cinc anys i un cop transcorreguts aquests la celebració d’un referèndum per tal de decidir la sobirania del Sàhara Occidental. Per majoria, aquesta proposta es rebutjada per els membres del Consell de Seguretat. Es renovà, aleshores el mandat de la MINURSO a la zona per a quatre mesos i es concretà una propera reunió del Consell de Seguretat per al mes de juliol.
El 30 de juliol de 2002 es torna a reunir el Consell de Seguretat i davant les pressions dels representants marroquins perquè l’Acord Marc es desenvolupés immediatament, el representant de Gran Bretanya al Consell proposa trobar un consens entre les parts en conflicte i buscar una solució que tingui com a eix principal la celebració del Referèndum d’Autodeterminació.